Segur que has sentit a parlar dels PFAS, o potser del seu cosí més famós, el PFOS. Són unes substàncies químiques que fa dècades que formen part de les nostres vides sense que gairebé ningú se n'adonés, i avui t'expliquem què són, per què preocupen tant i què pots fer-hi a casa.
Què són els PFAS i el PFOS?
PFAS són les sigles de "substàncies perfluoroalquilades i polifluoroalquilades" (per- and polyfluoroalkyl substances, en anglès), una família de més de 10.000 compostos químics sintètics. Es van començar a fabricar als anys 40 perquè són extraordinàriament resistents a l'aigua, al greix i a la calor, la qual cosa els va fer perfectes per a paelles antiadherents, tèxtils impermeables, escumes contra incendis, envasos de menjar ràpid o fins i tot alguns cosmètics.
El PFOS (àcid perfluorooctanosulfònic) és un dels PFAS més estudiats i un dels primers a generar alarma, juntament amb el PFOA. Tot i que la seva producció està restringida en molts països des de fa anys, continua apareixent a l'aigua, al sòl i als organismes vius perquè és extremadament persistent.
Per què són tan perillosos?
Als PFAS se'ls anomena "químics eterns" (forever chemicals) per un motiu molt concret: el seu enllaç carboni-fluor és un dels més forts de la química orgànica, fet que provoca que no es degradin de manera natural. Un cop alliberats al medi ambient, romanen a l'aigua i al sòl durant dècades, i fins i tot segles.
A més de persistents, són bioacumulables: es van acumulant a l'organisme amb el pas del temps. Diversos organismes de salut i agències mediambientals (com l'Agència Europea de Medi Ambient i l'EPA dels Estats Units) han relacionat l'exposició prolongada a determinats PFAS, inclòs el PFOS, amb possibles efectes sobre el sistema immunitari, alteracions hormonals, problemes de colesterol i, en el cas d'alguns compostos, amb certs tipus de càncer. Per això la Unió Europea ha anat endurint els límits màxims permesos de PFAS a l'aigua potable durant els últims anys.
El carbó actiu granular: un aliat eficaç
La bona notícia és que existeixen tecnologies capaces de retenir bona part d'aquests compostos a l'aigua domèstica. El carbó actiu granular (GAC, per les seves sigles en anglès), com el que incorporen els nostres filtres, és una de les solucions més reconegudes i estudiades per a la reducció de PFAS/PFOS a l'aigua de consum.
La seva estructura porosa ofereix una enorme superfície de contacte on les molècules de PFAS queden atrapades per adsorció, especialment les cadenes llargues com el PFOS i el PFOA, que són les que més s'adhereixen al carbó. Organismes com l'EPA nord-americana i nombrosos estudis científics independents avalen l'ús del carbó actiu granular com una de les tecnologies més eficaces i accessibles per a aquesta finalitat, juntament amb d'altres com l'intercanvi iònic o l'osmosi inversa.
Volem ser totalment transparents: a dia d'avui els nostres filtres encara no compten amb una certificació específica de reducció de PFAS/PFOS, però estem activament en procés d'aconseguir-la. Tan bon punt disposem dels resultats dels assajos i la certificació corresponent, ho compartirem aquí mateix, al blog, amb tot detall.
Retenir no és eliminar: la importància de canviar el filtre a temps
Hi ha un matís molt important que no volem que se t'escapi: el carbó actiu reté els PFAS, no els destrueix ni els elimina químicament. Això significa que, a mesura que el filtre va retenint més substàncies, els seus porus se van saturant. Un filtre saturat perd capacitat de retenció i, en el pitjor dels casos, pot arribar a alliberar part del que havia capturat.
Per això insistim tant a respectar la vida útil recomanada del teu filtre i renovar-lo amb regularitat. No és només una qüestió de mantenir el bon gust de l'aigua: és la garantia que el carbó actiu continua fent la seva feina de manera efectiva davant els PFAS i altres contaminants.
Aquest contingut té caràcter informatiu i es basa en l'evidència científica i reguladora disponible actualment. Anirem actualitzant aquest article a mesura que avancem en el procés de certificació.